Hi havia una vegada tres velletes: La oïda, memòria i veu...

Havia una vegada tres velletes tan velletes que el nas li tocava la barbeta....
Aquestes tres velletes galopaven en els seus cavalls explicant històries d'un lloc a un altre.

La primera velleta, l'oïda, és molt timida, treballa quan vol i de vegades es deixa portar per alguns estímuls de manera inconscient. Però ella l'oïda, timida com és no podria treballar si no fos per la memòria. Sense aquesta l'oïda tindria un treball inutil.

La segona velleta és la memòria.
Que és el que més aprofita? el que més li crida l'atenció.
La memòria no surt mai de casa, no li agrada ensenyar perquè té a algú que ho fa per ella, aquesta és la veu.

La tercera velleta, la veu , treu tot el que ha guardat la memòria.
Ella s'encarrega d'explicar les coses. La veu és la part més exterior del pensament que utilitza el llenguatge. La veu no vol dir que parli tot el que sap. La veu necessita d'un cos per a la seva existència. La veu està tancada dins d'una caixa envoltada per un llacet que són les mans.