Fem un gelat!! Segona pràctica amb fang

Amb aquesta pràctica hem treballat les diferents possibilitats de cada fang: Negre, Blanc, Marró i Vermell. Cadascun amb la seva textura i olor característic.
Hem pogut treballat a més de la creativitat, les formes (geometria en general), la presentació.
Les nostres eines han estat:
-Mans
-Espàtula
-Fil de pescar
-Xeringa
-Ratllador
-Esponja
-Pals típics de fang(escultor)
Per mi ha
estat una experiència molt positiva, ja que he gaudit molt amb ella.
Us ve de gust un gelat!

El regal de la comunicació

He llegit el llibre "El regal de la comunicació". Mentre més pàgines anava llegint, més fascinant l'he anat trobant, ja que m'he vist reflectida entre les seves línies.
L'autor moltes vegades fa referència de la importància de la comunicació, no només verbal, en el món sanitari. Quantes vegades m'he trobat en aquesta situació, en aquelles llargues nits que acudia a la crida d'uns repetitius timbres en una planta d'hospital? Segurament, la meva presència, les meves paraules, els meus gestos, les meves mirades, eres motiu de tranquilitat....

Suport temari amb power point

creació power point

View more presentations from Estrella.

La pràctica que farem a continuació(Irene i jo), està realitzada amb la finalitat del coneixement dels principals components en el moment de donar suport a un temari amb el programa power point.
El temari que treballarent és "les bondats dels programes lliures". manual d'Iniciació al programari lliure

Cançoner

Peu polidor
Peu polidor de la Margarideta,
peu polidor de la Margaridó.

Toqueu-li el...(peu, cap, cul...)
a la margarideta,
toqueu-li el...
a la Margaridó.

Els putxinel-lis
Fan, fan, fan,
els petits putxinel-lis,
fan, fan, fan,
fan tres voltes i se'n van.

La gallina ponicana
La gallina ponicana pon un ou cada setmana,
pon-hi un, pon-hi dos,
pon-hi tres... pon-hi deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu,
que no és ni teu ni meu,
que és de la mare de Déu.


Ralet
Ralet, ralet,
paga dineret!

Arri, arri, tatanet
Arri, arri, tatanet,
anirem a sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
per en... no n'hi ha.

Audicity

Hi havia una vegada tres velletes: La oïda, memòria i veu...

Havia una vegada tres velletes tan velletes que el nas li tocava la barbeta....
Aquestes tres velletes galopaven en els seus cavalls explicant històries d'un lloc a un altre.

La primera velleta, l'oïda, és molt timida, treballa quan vol i de vegades es deixa portar per alguns estímuls de manera inconscient. Però ella l'oïda, timida com és no podria treballar si no fos per la memòria. Sense aquesta l'oïda tindria un treball inutil.

La segona velleta és la memòria.
Que és el que més aprofita? el que més li crida l'atenció.
La memòria no surt mai de casa, no li agrada ensenyar perquè té a algú que ho fa per ella, aquesta és la veu.

La tercera velleta, la veu , treu tot el que ha guardat la memòria.
Ella s'encarrega d'explicar les coses. La veu és la part més exterior del pensament que utilitza el llenguatge. La veu no vol dir que parli tot el que sap. La veu necessita d'un cos per a la seva existència. La veu està tancada dins d'una caixa envoltada per un llacet que són les mans.

PEREJAUME

Va néixer el 1957 a San Pol de Mar, població situada a la comarca del Maresme. De formació audodidacta pren clares influències d'autors com Joan Brossa, amb qui compartirà una obre a cavall entre la pintura i la poesia.
El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visual concedit per la Generalitat de Catalunya i l'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d'arts plàstiques concedit pel ministeri de Cultura d'Espanya.
A la dècada del 1970 inicià les seves primeres exposicions, inicialment a la seva població natal, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l'eix central de la seva obra.
Amb clares arrels surrealistes el seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d'igual o més importància que l'anterior. Des dels inicis de la dècada del 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaig, crítica i catàlegs.
El 1998-1999 va instal-lar els vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu.

TREBALLENT EL FANG A PLÀSTICA

Avui en classe de plàstica hem treballat el fang.
Primer l'hem tocat en pols. A cada un ens podia transmetre diferents sensacions.
Anem afegint aigua a poc a poc i treballent el fang més compacte.
Ens embrutem les mans i anem treballant sobre el paper. Tenim la necessitat d'imprimir la nostra identitat.
Finalment cada un de nosaltres deixa volar la imaginació.

L'ART DE SABER ESCOLTAR

SABER ESCUCHAR
"La naturaleza le ha dado al hombre una sola lengua y dos oídos para que pueda escuchar el doble de lo que habla" (Epicteto)

EXERCICI PRÀCTIC

Avui a classe de Tic ens han ensenyat com s'utilitza el programa Gimp, perquè serveix i hem fet uns exercicis pràctics amb unes fotografies. Ara hem de posar-lo en pràctica a partir d'una fotografia que nosaltres fem. Aquesta és la que jo he escollit , si mires en propietats de l'imatge podem veure que té 781KB, això vol dir que al pujar-la al blog triga molt.

De la mateixa fotografia en el programa Gimp anem a "imatge" i donem a la opció "escalar".
La reduïm a la grandària del bolg, i per tant quan la posem triga molt menys.

En aquesta fotografia en retallat el tros que ens agrada
En aquesta fotografia hem utilitzat l'eina de "clonar" pera treure allò que no ens interessa.

LILA

És dijous,
Lila baixa les escales de dos en dos,
es pinta els llavis de vermell rabiós
i els ulls d'un gris verdós.
Camisa de ratlleta grisa i sabates lilas,
tot el millor per aquesta ocasió.
A la mà porta una carta
per el seu blau, princep blau,
amb lletras i paper de plata.
Sota la lluna mirant el mar,
l'espera amb ginebra a la mà.
El semàfor vermell ell no veu,
i s'emporta al seu princet blau.
Divendres ha arribat,
i per la porta no ha entrat.
Lila treu un mocador,
per les tres gotas de llagrimes
que li cauen en el cor.

Estrella González Martínez

OBLIGACIONS

Sortint de l'escola,
després de jugar,
em poso a fer els deures
abans de sopar.
Llibreta de llengua,
la repassaré!
i les matematiques
també las faré!
Els rius i montanyes
els he de saber!
els noms dels planetes,
el llistat sencer!
Ai mare, mareta,
podem sopar ja?
tinc la panxa buida
i el cap com un bombo
de tant estudiar!


Lola Casas

TREBALL DE BLOGOSFERA

Mirant uns articles de unes companyes, Irene, Judith, Cris ,he fet unes reflexions sobre el Bullying. Trobo que és de gran interès per tothom. És interessant pensar si alguna vegada l'hem patit.
Què és Bullying i qui el pateix?
Bullying és un fenomen de violència interpersonal injustificada que exerceix una persona o grup contra els seus semblants i que té efectes de victimizació en qui el rep.
Ara bé, no hem de caure en la paranoia de considerar que qualsevol comportament inic o abusiu és ja un cas flagrant de bullying. Qui no ha tingut un company que solia insultar-nos, o que ens prenia alguna cosa. I recordarem també que si podíem li plantàvem cara i, si no ens hi vèiem en cor, ens havém d'aguantar.
Vaig veure un article de Rosario Ortega. Membre de la Societat Española de Psicologia de la Violència, que parlava del perfil de la victima i del agressor: El nen que permetre durant més temps ser victimizat és un nen una mica més insegut, timit, mol respectuós, normalment treuen bones notes... Jokin era un retrat robot del cas més greu de bullying, tenia totes les caracteristicas . Però aixó no vol dir que per ser així una persona tingui que ser victima. Cal diferenciar entre episodis espontanis i aïllats. El nen o la persona no s'ha d'estovar ni permetre que aquesta fustigació sigui permanent, però ha de saber quant i com resoldre de manera pacifica. Pel que fa a l'agressor, també és insegur i té problemes, però no se'ls queda per endins i en canvi es recolza en els altres i culpa a la victima de l'agressió.

VERGONYA

Part molt positiva d'un dia a classe amb Roser Ros.
Et fa perdre la vergonya....